El gegantó Joan Balaguer

Cap a l'any 1619, el cerverí Josep Balaguer, mestre de llegir i escriure, qui va estar aconsellat pel seu pare l'argenter Joan Balaguer, amb l'ànim d'enriquir-se amb la recompensa que podrien donar per tal de poder recuperar la relíquia. En Josep vivia al carrer Major, es va amagar a l'església quan la van tancar, com era de costum. Un cop sol, va forçar el sagrari i es va emportar la relíquia, amagant-la al celler de casa seva juntament amb la llàntia de la mateixa capella de Sant Nicolau.

Al dia següent, quan es va descobrir el robatori, la commoció va ser total: l'església es va omplir de gom a gom de fidels i curiosos. Es va començar a fer les primeres investigacions per part del Consell Municipal mentre que la comunitat de sacerdots va començar a organitzar pregàries per tal de trobar els autors del robatori i poder recuperar la relíquia.

Per la seva part, el Consell de paers va ordenar posar vigilància a tots els portals de la ciutat i va enviar gent armada a llocs diferents de Catalunya, especialment a les fronteres amb França, València i Aragó, al temps que es donava recompensa -cinc-centes lliures- a qui descobrís els autors del robatori. Es van obrir dos processos, l'un eclesiàstic, a la cúria del degà anomenat Pere Ballestar; l'altre secular, a la cúria del veguer que era Carles de Guimerà. Les diligències van portar com a conseqüència que es practiquessin detencions -tant a homes com a dones-, i tantes que va ser necessari tancar algú al castell per ser insuficients les presons.

Finalment, per part del degà, el rector, la comunitat i el veguer, paers i prohoms, en un pregó es va convocar a tothom a comunió general, per fer en gran solemnitat a l'església major. Això va portar com a conseqüència que Josep Balaguer es confessés i ho va fer amb la superior del convent de Sant Agustí, Ramon Arquer. Un cop confessat el robatori, va demanar solament cent lliures de rescat. Mossèn Arquer va demanar al mateix Balaguer llicència per comunicar-ho al senyor degà i al paer en cap. Feta la promesa de la recompensa, en Josep Balaguer es va comprometre a portar tot allò que havia robat al mateix convent de Sant Agustí, i així ho va fer el dia 29 de setembre de 1619, moment que al penedir-se, va desistir de rebre qualsevol tipus de recompensa, fet que va merèixer la disconformitat del seu pare. Finalment, es va lliurar al tribunal de la Inquisició de Barcelona. Aquesta absència del fill va motivar que la justícia empresonés els seus pares Margarida i Joan.

Després del corresponent judici, Josep Balaguer va ser sentenciat pel tribunal de la Inquisició el dia 9 de març de l'any 1620 a assots i desterrament perpetu de Catalunya. Per la seva part, Margarida Balaguer, el dia 24 de novembre de 1619, pel Consell de Cervera, va ser condemnada a " ... passar per baix de la forca menada pel botxí i portant dogal al coll així com desterro perpetuo de Cervera ...". Per la seva part, Joan Balaguer va ser condemnat pel mateix Consell de Cervera el dia 21 de gener de l'any 1620 a ser arrossegat, degollat pel coll, ser trossejat i posats els trossos als camins del terme de Cervera i el seu cap en una gàbia de ferro penjada prop i davant de l'església major, on encara es conserva.

La gegantona Magdalena de Montclar

Dins del cristianisme, com en altres religions, hi hagut éssers que han representat la personificació de les forces del mal. Un era el diable, considerat un àngel caigut per la seva rebel·lia enfront Déu, era i és presentat, sovint, com un ser temptador que indueix l'home a pecar. Uns altres essers malèfics eren les bruixes. Les seves activitats a Cervera o els seus entorns es remunten a la segona meitat del segle XVI i a la primera meitat de la centúria següent. En aquest període, algunes d'elles foren jutjades pel Consell Municipal de Cervera.

Gens afortunada fou una dona anomenada Magdalena, esposa de Salvador Cuberes, de Montclar. Inculpada de bruixa fetillera, d'haver tingut tractes impúdics amb el dimoni, d'haver ocasionat danys als fruits i la mort de criatures i, encara, d'altres crims, l'any 1617 fou condemnada pel Consell Municipal de Cervera a ser torturada i, després penjada pel coll fins que morís.

Característiques

Han estat construïts a Guissona en el taller de l'Agnès Pla. La confecció dels vestits han anat a càrrec de na Consol Prado, l'estructura de fusta l'han realitzat a la fusteria Alzina i l'atretzo ha estat realitzat per l'Ignasi Hernández i en Xavier Riu, aquest membre del Grup de Geganters. El 16 de setembre de 2007 van ser batejats i els padrins foren na Blanca Cuñé i en Salvador Puig, persones molt conegudes a Cervera, que han contribuït molt per la recuperació, promoció i millora de les festes i elements populars. L'alçada dels Gegantons és de 2,20 m. i el seu pes és de 15 Kg.