Història gegantera a la ciutat de Cervera

L’origen dels gegants a la nostra ciutat cal esbrinar-lo en el fons religiós i popular de la festa del Corpus. Certament, tot aquell àmbit folklòric i manifestatiu de tradició dins la societat catalana trobà, ben aviat, una resposta del col·lectiu humà cerverí.

Se sap de bona font que el Corpus ja se celebrava a Cervera a darreries del segle XIV, tal com ve referit en el Llibre de Consells de l’any 1398. Això ens demostra que pocs anys després d’instaurar-se el seu ritual a la capital barcelonina (1319) la nostra comunitat havia introduït, ja, el desenvolupament d’entremesos i jocs religiosos en la que ràpidament esdevindria tradicional festa de Juny. Referent als gegants, descobrir i prefixar una data d’origen exacte és una tasca, per ara, impossible de remarcar amb precisió. Tot i amb això el que si es pot afirmar amb seguretat és que Cervera posseïa un estil o altre de gegants a meitat del segle XV, pràcticament només setanta anys després de la seva constatació a la ciutat comtal (1380). En el Llibre de Claveria del 1450, hi podem observar unes notes referents als comptes i pagaments executats per la Paeria on es descobreix la presència d’uns gegants elaborats en paper i cartró amb motiu de la diada del Corpus d’aquella primavera. Un pagament que es va fer a Berenguer Mir, botiguer, cinc sous que se li deuen en paper que es comprà als jocs del dia de Corpus pels gegants que feren a Sant Antoni.

Joan Amades, en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos, ens diu que Cervera “havia tingut quatre parelles: tres de l’església parroquial i una de Sant Agustí”. Els de la parroquial eren negres; els de Sant Agustí tenien la particularitat d’obrir i tancar la boca i els ulls, mitjançant un cordill que estirava el geganter. [...] En un incendi [...] foren destruïts en llur major part i no restà aprofitable només un dels gegants Negres ...”

Important és la referència a una àguila vigent en ple segle XIX, si tenim en compte que aquest elements folklòric era prototípic d’ençà feia segles i del que ja se’n té coneixement d’una unitat en les festes del Corpus del segle XVI a la nostra ciutat (Llibre de Claveria del 1538).  Cal referir, tanmateix, que el cap d’una àguila es manté guardar avui dia (resta de l’àguila cremada l’any 1894, potser?) en l’església de Sant Joan de Jerusalem i que aquest element de comparsa formava part de la més antiga tradició en les celebracions del Corpus (a Barcelona hi apareix també en ple segle XVI, juntament amb el Drac, la Brívia , el Fènix i els cavalls cotoners), a hores d’ara només mantenida amb reminiscències semblants a les d’abans en la renomenada celebració de la festa de juny que es desenvolupa actualment al Principat: “ La Patum ” de Berga. D’altra banda, la presència d’uns gegants cerverins que “obrien boca i ulls” ens trasllada a l’estil dels gegants vigents a Catalunya a meitat segle XVII (1640).

El gegant Negre va sobreviure fins a la Guerra Civil espanyola, com també la nova parella de gegants que s’estrenà el 1901. Aquests gegants sortien per la festa de Corpus, el Santíssim Misteri, la Festa Major de setembre i a la Processó del Puro (16 de febrer). El gegant vestia de rei medieval, com Ferran el Catòlic, i la geganta ho feia a l’estil d’una dona de la vila d’aquell temps.

De tot això, en podem concloure, al capdavall, que Cervera ocupa un lloc capdavanter dins del marc de l’aparició d’entremesos i rituals cívico-religosos del tradicional Corpus a Catalunya i que el seu desenvolupament dins la nostra societat respon a una realitat d’ordre secular.